     |
ZONAS RECOMENDADAS PARA EL APARCAMIENTO EN EL I RALLYSPRINT ATZENETA
Videos
Patrocinadores
Los Origenes del Club I
  |
   |
  |
SALUT I BENZINA
Emili Marmaneu
____________________________________________________________
En primer lloc voldria donar les gràcies al nou president del Club –el meu bon amic Eduardo– i la seua junta (bona elecció per al Rallye Club!) per convidar-me a escriure algunes coses dels primer anys del club.
Tinc que agrair a tots els presidents que ha tingut el Club, Pedro Martos, Paco Blanch, Enrique Molina i Paco Torres i tots els membres de les diverses juntes directives (incloses les dues que vaig tindre jo) que sempre han traballat el millor que savien per el club.
Supose que ha pensat en mi per dues coses. En primer lloc perquè sóc un dels pocs socis fundadors que continuen treballant per al Rallye Club, sense pausa des del principi (no tinc molt clar si a més d´Agustin Ramos i de Paco Martell, quedem algun més ja que, malauradament, encara no hem pogut recuperar el tan desitjat llibre de socis del club, on podriem trobar moltes dades d´aquells primers anys) L´altre motiu, seguramente és que Eduardo ha oblidat la meua dedicacio a l´Alzheimer i pensa que la meua memòria està intacta i podré recordar tots els fets que en esta sèrie d'articles vull reflectir. Com faré molts, molts errors i oblids, així que des d'ara mateix demane disculpes a tothom i recordeu que sóc Emili, el del Rallye Club i el del Alzheimer.
Bé, el club naix allà cap al 85 del segle passat (que majors som alguns!) amb un grup de joves aficionats al motor, als qui ens agradava i ens agrada tot el que corria i corre amb benzina: motos, cotxes, naus… Alguns estaven a l'Automóvil Club de Castelló; no era, però, el meu cas, ja que mai em van demanar que em fera soci, encara que ja ajudava al pare del meu bon amic Lluís Folch (Lluís deixa ja el tabaco), el senyor Vicente Folch, ¡¡NO ESCAPE!! i també al seu altre fill, Vicent. Pensàvem que l´automobilisme es podia millorar, es podia canviar i que a Castelló calia que es feren proves més novedoses, com Rally Sprint (no el d'ara, que es un ral·li d´un tram, sinó proves fetes amb circuït tancat, molt més espectacular) proves fetes a un altra zona de la província i que dins de l´estructura controlada per certa gent a l´Automóvil Club no donava camí.
A mi em va “ANIMAR” a acudir al pub “Times” (propietat del pilot Vicent Collado amb un Seat Panda) Santiago Tena, que actualmente treballa a la BMW i durant molts anys ho va fer a Marzá, avui pilot de classics, ¡¡Qui ho diria!!. Alli en reunions llarguíssimes per la nit, banyades amb ballantines (encara no havia conegut el meu estimat Jack,… Jack Daniel´s!) vam fer uns estatuts molt bons.
Mireu si ho eren que encara tenim els mateixos! Potser ja seria aplegada l'hora de mirar-los i d'actualizar-los) Vam crear un grup de traball molt animós. Crec que de socis fundadors en vam ser uns trenta o quaranta i prompte devíem arribar a uns seixanta (recordeu, no tenim aquell llibre de socis!) i després crec que vam arribar o sobrepassar els tres-cents. Vam fer unes campanyes de marketing amb moltes empreses (grans i menudes) des de perruqueries, pubs (el que més), tendes de roba, tallers on ens fèien un descompte per ser socis del Rallye Club.
També ens vam preparar molt durament per a obtindre les llicències d´oficials (comissari esportiu, cronometradors, cap de cursa…), recorde tantes i tantes nits estudiant tots junts, el meu amic Ballantines i jo (Jack no t´enfades, aleshores encara no ens estimàvem tant com ara) Tant fort vam estudiar, que tots, tots, tots els socis del nou creat Rallye Club vam aprovar i a València ja es van assabentar que “ixos xiqüelos nous” de Castelló anaven de veres.
I vam preparar la primera prova, el “Rallye Sprint d'Alcampo”, gran novetat a Castelló, una prova feta a un parquing, amb un traçat fet i dissenyat a casa de Paco Martell (el mateix que va dissenyar l'escut del Club, caldrie felicitar-lo per ser un scut tan estimat, i pilot en eixa prova, amb un 124 que duia rodes de terra i ere inconduïble). Aquesta primera prova va ser cap de cursa Aguiriano, que havia estat un gran pilot de muntanya i ha sigut l´única prova del RCCA en què el “Director de Carrera” no vaig ser jo fins que fa dos anys va aparéixer “l´usurpador”.
En eixe “Rallye Sprint” van vindre pilots de tota Espanya i crec que també d´Andorra. Us faig el repte: qui té la classificació o la llista d´inscrits de la prova? Espere respostes! Voldria, per acabar aquest primer escrit, esmentar l´èxit de participació, de premsa i de públic que va tindre la prova. Recorde, com si fos ara, la presència entre el públic d´un xiquet, menudet i primet, que amb una bicicleta i molta, molta afició estava entre les cunetes mirant la carrera. Qui era?. Després ha sigut copilot, comissari…
Ah, i qui recorda la primera junta del club?
Espere respostes a aquestes preguntes, Jack i jo vos convidarem.
Proper capitol.- Rally la Plana, cuan se corrie de nit
- Primer gran somni, “La Ceramica”
Emili Marmaneu
____________________________________________________________
En primer lloc voldria donar les gràcies al nou president del Club –el meu bon amic Eduardo– i la seua junta (bona elecció per al Rallye Club!) per convidar-me a escriure algunes coses dels primer anys del club.
Tinc que agrair a tots els presidents que ha tingut el Club, Pedro Martos, Paco Blanch, Enrique Molina i Paco Torres i tots els membres de les diverses juntes directives (incloses les dues que vaig tindre jo) que sempre han traballat el millor que savien per el club.
Supose que ha pensat en mi per dues coses. En primer lloc perquè sóc un dels pocs socis fundadors que continuen treballant per al Rallye Club, sense pausa des del principi (no tinc molt clar si a més d´Agustin Ramos i de Paco Martell, quedem algun més ja que, malauradament, encara no hem pogut recuperar el tan desitjat llibre de socis del club, on podriem trobar moltes dades d´aquells primers anys) L´altre motiu, seguramente és que Eduardo ha oblidat la meua dedicacio a l´Alzheimer i pensa que la meua memòria està intacta i podré recordar tots els fets que en esta sèrie d'articles vull reflectir. Com faré molts, molts errors i oblids, així que des d'ara mateix demane disculpes a tothom i recordeu que sóc Emili, el del Rallye Club i el del Alzheimer.
Bé, el club naix allà cap al 85 del segle passat (que majors som alguns!) amb un grup de joves aficionats al motor, als qui ens agradava i ens agrada tot el que corria i corre amb benzina: motos, cotxes, naus… Alguns estaven a l'Automóvil Club de Castelló; no era, però, el meu cas, ja que mai em van demanar que em fera soci, encara que ja ajudava al pare del meu bon amic Lluís Folch (Lluís deixa ja el tabaco), el senyor Vicente Folch, ¡¡NO ESCAPE!! i també al seu altre fill, Vicent. Pensàvem que l´automobilisme es podia millorar, es podia canviar i que a Castelló calia que es feren proves més novedoses, com Rally Sprint (no el d'ara, que es un ral·li d´un tram, sinó proves fetes amb circuït tancat, molt més espectacular) proves fetes a un altra zona de la província i que dins de l´estructura controlada per certa gent a l´Automóvil Club no donava camí.
A mi em va “ANIMAR” a acudir al pub “Times” (propietat del pilot Vicent Collado amb un Seat Panda) Santiago Tena, que actualmente treballa a la BMW i durant molts anys ho va fer a Marzá, avui pilot de classics, ¡¡Qui ho diria!!. Alli en reunions llarguíssimes per la nit, banyades amb ballantines (encara no havia conegut el meu estimat Jack,… Jack Daniel´s!) vam fer uns estatuts molt bons.
Mireu si ho eren que encara tenim els mateixos! Potser ja seria aplegada l'hora de mirar-los i d'actualizar-los) Vam crear un grup de traball molt animós. Crec que de socis fundadors en vam ser uns trenta o quaranta i prompte devíem arribar a uns seixanta (recordeu, no tenim aquell llibre de socis!) i després crec que vam arribar o sobrepassar els tres-cents. Vam fer unes campanyes de marketing amb moltes empreses (grans i menudes) des de perruqueries, pubs (el que més), tendes de roba, tallers on ens fèien un descompte per ser socis del Rallye Club.
També ens vam preparar molt durament per a obtindre les llicències d´oficials (comissari esportiu, cronometradors, cap de cursa…), recorde tantes i tantes nits estudiant tots junts, el meu amic Ballantines i jo (Jack no t´enfades, aleshores encara no ens estimàvem tant com ara) Tant fort vam estudiar, que tots, tots, tots els socis del nou creat Rallye Club vam aprovar i a València ja es van assabentar que “ixos xiqüelos nous” de Castelló anaven de veres.
I vam preparar la primera prova, el “Rallye Sprint d'Alcampo”, gran novetat a Castelló, una prova feta a un parquing, amb un traçat fet i dissenyat a casa de Paco Martell (el mateix que va dissenyar l'escut del Club, caldrie felicitar-lo per ser un scut tan estimat, i pilot en eixa prova, amb un 124 que duia rodes de terra i ere inconduïble). Aquesta primera prova va ser cap de cursa Aguiriano, que havia estat un gran pilot de muntanya i ha sigut l´única prova del RCCA en què el “Director de Carrera” no vaig ser jo fins que fa dos anys va aparéixer “l´usurpador”.
En eixe “Rallye Sprint” van vindre pilots de tota Espanya i crec que també d´Andorra. Us faig el repte: qui té la classificació o la llista d´inscrits de la prova? Espere respostes! Voldria, per acabar aquest primer escrit, esmentar l´èxit de participació, de premsa i de públic que va tindre la prova. Recorde, com si fos ara, la presència entre el públic d´un xiquet, menudet i primet, que amb una bicicleta i molta, molta afició estava entre les cunetes mirant la carrera. Qui era?. Després ha sigut copilot, comissari…
Ah, i qui recorda la primera junta del club?
Espere respostes a aquestes preguntes, Jack i jo vos convidarem.
Proper capitol.- Rally la Plana, cuan se corrie de nit
- Primer gran somni, “La Ceramica”
|
RSS de as.com - Motor
|
